|
Inici  Entrevistes Entrevistes
|
|
Entrevistes
|
|
escrit per: Ajuntament
|
|
dilluns, 26 maig de 2008 |
|
 L’Oriol Rios i Rubiras té 19 anys.
Dedica els dissabtes a la tarda i uns quants caps de setmana a l’any a
proporcionar jocs, experiències i aventures a una quarantena de nens i nenes
del poble. Ell i sis joves més són l’equip de caps (monitors) de l’Agrupament
Escolta i Guia Set, una entitat que fa poc ha celebrat els seus primers set
anys de vida. Són caps, sobretot, perquè s’ho passen bé fent-ho, i perquè
creuen que l’educació en el lleure és una eina molt valuosa per transformar la societat.
Hi posen molta dedicació i molt d’esforç, però segons ells, la recompensa val
la pena. L’Oriol ens explica què el motiva a formar part del cau i què és allò
tan important que passa cada dissabte als locals de l’Agrupament, a la Vall Xica.
|
|
Article complet...
|
|
|
Entrevistes
|
|
escrit per: Ajuntament
|
|
dimecres, 30 maig de 2007 |
 En Francesc Roma té 26 anys i en fa més
de dos que viu a San Salvador, la capital de El Salvador. Va decidir marxar per
anar-se’n a viure amb la seva parella, la Diana, colombiana d’origen i resident
a El Salvador. En deixar la feina de perruquer que feia aquí, va muntar la seva
pròpia perruqueria allà, que ha batejat amb el nom de Cesc Barcelona, i ara fins
i tot fa una secció de perruqueria en un programa de televisió local. Amb poc menys de 7 milions d’habitants,
El Salvador és el país més petit de l’Amèrica Central. Una Catalunya a
l’americana? “Jo comparo bastant Catalunya amb el Salvador. Pels habitants, a la
mateixa distància la muntanya i el mar... Té bastants paral·lelismes.” Però té,
també, moltes diferències. Aprofitem que ha vingut a passar les vacances de
setmana santa a Sant Llorenç perquè ens les expliqui.
|
|
Article complet...
|
|
|
Entrevistes
|
|
escrit per: Ajuntament
|
|
diumenge, 27 maig de 2007 |
|
 A Catalunya hi ha més de vuit mil
presos, segons el Departament de Justícia, i es calcula que el 2010
n'hi haurà més d'onze mil. L'increment de la població reclosa fa que
calguin noves presons, però això sovint xoca amb l'oposició dels
ciutadans: sembla que ‘presó' s'associa a perill i a problemes i, per
tant, com més lluny millor. Més enllà de la protesta, però, de les
presons en sabem ben poca cosa.
Conèixer
aquest món des de dins és un ‘privilegi' reservat a pocs. Per això,
l'Íngrid Gibert no va desaprofitar l'oportunitat de fer les pràctiques
en un centre penitenciari. Estudia el darrer curs d'Educació Social a
la Universitat Autònoma , i des de l'octubre fa les pràctiques al
Centre Penitenciari Quatre Camins, a la Roca del Vallès. Per ella, va
ser una manera de posar-se a prova, de saber si estava preparada, però
sobretot d'involucrar-se per ajudar a persones que ho necessiten.
|
|
Article complet...
|
|
|
Entrevistes
|
|
escrit per: Ajuntament
|
|
dimarts, 22 maig de 2007 |
 Fotografies que parlen de bones estones. Cançons compartides sota el sostre d'una barraca mal il·luminada. Cartes de comiat amb els millors desitjos.
Això és una part del que li queda a la Carme Roma d'un viatge a
Nicaragua. És la part tangible, la que es pot veure a simple vista.
Però conviure un mes amb una família de camperols a milers de
quilòmetresFotografies
que parlen de bones estones. Cançons compartides sota el sostre d'una
barraca mal il·luminada. Cartes de d'aquí, en una comunitat sense aigua corrent ni telèfon,
amb persones que no han vist mai un avió... aporta moltes més coses.
Va ser el primer viatge de la Carme a l'Amèrica Central, l'estiu del
2002. Ella tenia clar que volia anar al Perú, un país que l'havia atret
des de sempre, però no amb una agència de viatges, sinó d'una manera
que li permetés viure ,
i no només veure, el lloc on anava. Va adreçar-se a Setem, una ONG que
feia estades a països del sud. Al Perú no en feien, però sí a molts
altres, i es va decidir per Nicaragua. L'any següent va tornar a creuar
l'Atlàntic, però aquesta vegada per anar de ruta per Chiapas, Mèxic. I
aquest estiu ha estat a El Salvador i Guatemala, per altres motius i
amb un tipus de viatge potser més “tradicional”. De tot plegat n'han
quedat un munt d'experiències.
|
|
Article complet...
|
|
|
Entrevistes
|
|
escrit per: Ajuntament
|
|
dilluns, 01 maig de 2006 |
 Com vas començar a nedar?
Arrel de la meva mare. Un dia em va
dir: “Jo em voldria apuntar al Nagi, a fer cursets de natació, però no ho diré
a ningú, perquè com que el club té tanta mala fama i diuen que fan plorar la
gent, el teu pare potser dirà alguna cosa... No ho diré i, quan sàpiga nedar,
ja li deixaré anar”. I bé, jo li vaig dir: “Si tu hi vas, jo també m’apuntaré”.
I així vam començar, fent cursets. Ella va aprendre a nedar, jo ja en sabia,
però vam anar perfeccionant... i des de llavors ja no ho hem deixat. Cada
vegada ha anat a més.
|
|
Article complet...
|
|
| | << Inici < Anterior 1 Següent > Final >>
| | Resultats 1 - 6 de 6 |
Banners
|
