Ens troven amb un paisatge rocós el relleu del qual és producte de l’erosió insistent sobre la massa pètria que el configura. L’origen, cal buscar-lo en una deposició de còdols i materialstransportats per corrents fluvials durant l’era terciària, ara fa uns 50 millons d’anys.Aquest material, anomenat conglomerat, és una roca formada per trossos d’altres roques, totes elles encimentades. El ciment, sobretot és calcari i argilós. Per això l’acció erosiva de l’aigua ha permès la formació de nombroses coves i avencs. Actualment, el relleu es caracteritza per la forma esgraonada i per les immenses esquerdes cobertes dels boscos, els quals formen les conegudes canals.

El paisatge vegetal característic del parc natural és l’alzinar, que per damunt de 800m, s’enriqueix amb espècies de llocs més humits, com la moixera, el boix, etc., mentre que en altituds inferiors es barreja amb els pins. La base del massís és ocupada per pinedes de pi blanc, que, en llocs més obacs, són substituïdes, soviet, pel pi roig i la pinassa. Ales parts més obagues d’algunes Canals hom troba clips d’avellanosa en el si dels quals s’arreceren plantes pròpies de la regió centroeuropea. Aquestes plantes troben ací un dels reductes més meridionals de la seva distribució. A les codines i tallats de roca creixen diverses plantes de gran interès, que només es troben al massís.

L’establiment humà al massís de Sant Llorenç del Munt és conegut des de la prehistòria. Al llarg dels temps, s’han anat amuntegant restes que restimonien les ocupacions dels diferents períodes històrics. El període que ha deixat una empremta més profunda ha estat l’alta edad mitjana, època en què es començaren a formar al a rodalia del massís la majoria dels nuclis humans que constitueixen les viles i ciutats actuals. El més destacable d’aquesta època són les esglésies romàniques i molt especialment el monestir de Sant Llorenç del Munt, bastit al cim culminant de la Mola. La pagesia, abans estesa per tot el massís, avui és residual, però hereva de les tradicions i de la cultura que li donaren esplendor.

Fauna

La gran diversitat d’ambients ecològics fa que el parc sigui refugi de moltes espècies animals pròpies de les regions mediterrànies, com és ara el senglar, el gat mesquer, la mostela, el graig, la merla, el pit-roig, la salamandra, el gripau i la serp verda. Són especialment interessants les comunitats d’ocells i mamífers que poblen rocams i cingleres, igual com les poblacions de rates-pinyades d’algun avenc.Al territori del parc, hom compatabilitza més de dues-centes espècies de vertebrats.