Sant Llorenç Savall

El municipi de Sant Llorenç Savall, situat al peu del massís de Sant Llorenç del Munt, té una reculada presència humana.

S’han trobat fragments ceràmics i eines de sílex del període neolític (5.000 a 2.000 aC) a les coves Simanya i de la Canal, i restes aterrades d’un possible dolmen megalític a la carena de la Creu Vermella. Altres testimonis de la seva llarga història són les diverses eines agrícoles pètries trobades en camps de conreu del Burc i el Dalmau.

Es conserven vestigis de la civilització ibera (700 a 50 aC) en el possible poblat de Coll d’Eres i també una guaita situada dalt el turó del Montcau (1056 m).

La romanització portà el conreu de la vinya, l’olivera i els cereals, que juntament amb la carn d’animals d’estable i pastura constituïren la dieta bàsica de la població.

D’aquesta presència romana al terme se n’han trobat poques mostres: peces de ceràmica a la Cova Simanya i uns denaris (monedes) entorn la Creu de Ricó.

D’ençà de l’assentament dels visigots, al segle V, el nom de Lacera va començar a denominar el territori al qual pertany l’actual Sant Llorenç, que pertanyia al bisbat d’Ègara. D’aquesta presència visigoda es conserven les necròpolis del Cingle del Marquet i del Coll de la Descàrrega, on s’exhumaren sengles sivelles o fermalls de bronze. Una tercera necròpolis, situada en un promontori de Vallcàrcara, i que data probablement de la mateixa època, no ha estat encara estudiada.